conte col·lectiu. Tots sóm protagonistes

Avui hem fet un conte entre tots i totes on nosaltres érem protagonistes.

Hi havia una vegada un nen que es deia Robert que anava passejant amb na Maria, en Kai i na Saona pel bosc. Resulta que passejant, passejant es van trobar amb una tele. Van pensar que raro... i van pensar que la mirarien a veure què feien pels canals

Van posar un canal i per la tele sortia n’Albert que estava a unes piràmides

Van canviar de canal: MEEEEEEC

I sortia na Gala, que sortia amb en Fèlix i els 2 estaven ballant a un castell encantat, i al castell encantat hi havia en Mickey ballant també.

Van tornar a canviar de canal: MEEEEEEC

Sortia en Jose, que estava bussejant amb en Ion. Els dos portaven unes ulleres de bussejar i es van trobar amb un robot. I li van dir i tu qui ets? I ell va dir: - SO C  U  N  R O BOT  I ES TIC BU CE J ANT. I van seguir bussejant.

Van tornar a canviar de canal: MEEEEEEC

A l’altre canal sortia na Noa, n’Erik, n’Arij i na Ilena que estaven a un bosc de la tardor. Amb les fulles pel terra i de color marro, vermell, i groc.

Na Saona en Kai, en Robert i na Maria s’havien cansat de mirar la tele. Quan anaven caminant es van trobar una xocolatina. Era una xocolatina petiteta, però van decidir que la compartiríem. Va menjar un poquet en Robert, un poquet na Maria, un poquet na Saona i un poquet en Kai.

Se la van acabar tota i ja tenien la panxa plena, però de sobte van començar a veure que venia un robot, en Ion i en Jose (que estaven remulls), n’Albert acalorat d’estar per les piràmides, en Mickey, na Gala, en Fèlix, na Noa, n’Erik, n’Arij i na Ilena. Ara ja no estaven a la tele, sinó que eren reals.

I per què havia passat això? Era màgia

Però de repent va venir un MOOONSTRE (cridant) i es van espantar una mica.

Van pensar que eren molts i que ell nomes era un, així que podien pensar una solució. A na Gala se li va ocórrer una cosa. Ella tenia globus. Entre tots els vam inflar i li vam lligar al monstre per tot el cos.

El monstre era molt gran, però a poc a poc, va començar a pujar cap amunt, volava i volava, i cada cop estava més a dalt. Fins que de sobte va començar a caure, però a mesura que queia s’anava convertint en una altra cosa. Ara era un monstruet petitet, petitet, petitet, més petit que el dit petit. 

Ara ja no els feia por, els va demanar com estaven i ells li van contar que primer havien vist un monstre gran, i que els feia una mica de por, però que desprès s’havien posat d’acord, havien ajuntat les mans i havien fet molt de poder per fer volar a aquell monstre i que havia aparegut ell.

Li van demanar al monstruet si volia ser el seu amic i ell va dir que si!!

Des d’aquell dia, a part de tenir un amic robot i en Mickey, també van tenir un amic mosntruet, i mai més cap monstre dolent els va tornar a molestar.

 I conte contat, conte acabat, i si no és mentida, serà veritat.