Conte per als més grans

Hi havia una vegada en un país molt i molt proper, un virus que era conegut amb el nom de Coronavirus. Aquest virus, com tothom que es posa una corona al nom o al cap, volia conquerir tot el món i com que no tenia cames la única manera que tenia de fer-ho era anar saltant de persona en persona. 

Van venir els homes i les dones més forts (o més ben dit, les dones i els homes que es creien els més forts) de tot el món, però cap va ser capaç de guanyar al virus, ja que aquest era tan petit que sempre sabia com esquivar els cops. 

- I si és tan petit, com el podem guanyar?- va començar a preguntar-se tothom. 

- Molt fàcil! – va dir un nen que passava per allà (un nen, que és tots els nens, i que en aquest conte simbolitza el sentit comú, una característica humana que sovint anem perdent a mesura que ens fem grans, igual que la capacitat de veure l’elefant dins de la boa de “El petit príncep”). 

-Si no té cames - va seguir el nen - nosaltres som les seves cames. Si ens quedem tot el temps que puguem a casa, no podrà seguir avançant, i el vencerem sense lluitar, que és la manera com es guanyen les lluites més importants de la vida – va dir el nen deixant a tothom bocabadat.

I així va ser com tots els nens van quedar-se dues setmanes a casa, i com els adults vàrem aprendre una mica de sentit comú dels infants. Així va ser com tothom va tenir temps de tornar a llegir “El petit príncep”, i entendre’l. I així va ser com vàrem entendre que les victòries de debò es guanyen amb unes armes que són invisibles als ulls.

A partir de demà, com que hem d’estar tots i totes a casa anirem penjant petites activitats i suggerencies, perquè pogueu seguir treballant des de casa amb les vostres filles i fills! 

Pirates per la igualtat

Aquest dimarts i dijous hem fet mig grup i mig grup de psico i hem aprofitat per treballar la igultat entre gèneres (tema tractat al llarg d’aquesta setmana, ja que dia 9 de març és el dia internacional de la dona) 

Primer ens hem juntat i na Maria ens ha ensenyat dos colors que li havia deixat la marieta Joanina, eren el rosa i el blau. Cadascú de nosaltres ha triat un color i na Maria ens ha pintat una cosa a la cara amb el color que havíem triat. Ens ha pintat de pirates!!! Amb un ull tapat! Però de pirates per què? 

Doncs resulta que na Joanina ens havia deixat un conte que li agradava molt que ea deia: Daniela la pirata. Es tracta d’una nena que vol ser pirata i va a alta mar buscant el vaixell pirata més temut, ella vol formar part de la seva tripulació, però el capità pensa que no ho pot ser i li posen moltes proves (de força, cuina, rapidesa, valentia...) que pensen que no podrà superar. Al final ho supera, però el capità no vol que ella formi part del vaixell perquè és una nena! Però la tripulació es posa en contra del capità, el tiren fora i ella es converteix en la capitana del vaixell.

Hem parlat de que tots i totes podíem arribar a fer allò que volguèssim! 

Després ens hem posat les bates per entendre per què diem que el color lila és el color de la igualtat. Els pirates roses s’asseien a un vaixell (taula) i els blaus a l’altre. Eren vaixells diferents, però resulta que ens hem pintat les mans (pirates roses de rosa, i pirates blaus de blaus) i hem fet un xoca un pirata rosa amb un de blau, de manera que tots i totes hem passat a formar part del vaixell de color lila, on tots i totes hi teníem cabuda. 

El rosa és color de nens i nenes

El blau és color de nens i nenes

El lila, que és la barreja de blau i rosa, també és color de nens i de nenes! 

Conte col·lectiu: Tots contra la serp de 2 caps

Avui quan hem arribat a classe hem vist que hi havia un conte nou. Resulta que fa uns dies amb les targetes de personatges, llocs i objectes vam crear un altre conte on tots erem protagonistes.

Ara el contarem:

Hi havia una vegada, en un món de colorins  una sèrie de nens i nenes que anaven caminant. Eren: na Gala, na Ilena, en Fèlix, na Luiza i n’Erik. De sobte es van trobar amb una ninja que tirava estrelles de ninja.

Va tirar una estrella a n’Erik i es va tornar de color verd, n’hi va tirar a na Ilena i es va tornar de color lila, li va tirar a na Gala i es va tornar de color rosa, li va tirar an Fèlix i es va tornar blau i li va tirar a na Luiza i es va tornar de color taronja. Ara eren de molts de colors i la ninja els va convidar a la seva casa que també era de colors.

Mentrestant hi havia un altre món molt quadriculat on hi vivien na Saona, en Robert, en Ion i n’Albert. En aquell món hi havia un lleopard que era bo, i que sempre jugava amb ells i elles. Era la seva mascota, passejaven amb ell i pujaven a sobre.

Hi havia un altre món on hi havia un volcà, que era com una muntanya que tira molt de foc cap enfora. Allà hi havia en Jose, n’Arij, en Kai, na Maria i na Noa. El volcà va començar a fer PRRRR això vol dir que prompte explotarà. Però de sobte va venir n’Spiderman i els hi va dir que havia vist a na Saona, en Robert, en Ion i n’Albert que anaven dalt un guepard i semblava un lloc segur. Que si volien anar amb ell. Tots van dir que si. N’Spiderman els hi va donar el poder d’aranya. Noa Spidermana, Arij Spidermana, Jose Spiderman, Kai Spiderman i Maria Spidermana. El volcà estava a punt d’explotar, però sort que amb el poder d’aranya van poder escapar.

Al món quadriculat tots es van tornar de color verd.

Cançó verd, verd, verd

De sobte va venir una serp de dos caps i es va atracar i va dir aggg sou tots verds i a mi el color verd m’agrada molt, us agafaré i us duré a la meva cova. Va agafar un sac i els va dur a la seva cova. - No sortiran d’aquí jajajjajajaja.

Mentrestant la ninja va dir: - He escoltat un soroll que feia ssssssss i he sentit crits de gent que estava en perill, els hem d’anar a ajudar. Com que eren el club dels ninjas van fer una reunió molt important. Tenien una missió molt perillosa, resulta que hi havia una serp dolenta que era molt perillosa perquè tenia dos caps. Va treure de la seva butxaca un ferrament i va dir: -Tinc una idea, com que vosaltres sou de colrs us podeu camuflar cadascú darrera una cosa del vostre color.

N’Erik que era verd es va camuflar a l’herba

Na Luiza que era taronja a dalt d’un taronjer

Na Ilena que era lila, davora una casa lila

En Fèlix, que era blau amb el color del cel

I na Gala, que era rosa, al costat d’una casa rosa

Quan la serp estava despistada (que no els veia perquè estaven camuflats), van atracar-se i la van aferrar amb el ferrament a la casa. La serp mai mes es va poder moure i així es van salvar tots els de la bossa. A més, els Spiderman i Spidermana, li van tirar teranyines perquè de cap de les maneres es pogués moure.

Finalment van poder anar tots junts a jugar al bosc i s’ho van passar molt bè, ja que s’enfilaven amb les teranyines, feien com si fossin tobogans, gronxadors i pujaven els uns damunt dels altres.

I amb tots feliços i la serp lligada

Aquesta història està acabada.